Podem BCN - Una eina al servei de la ciutadania

Manual de llenguatge inclusiu

ÍNDEX

 

 

 


0. Premissa:

 

El llenguatge és el millor instrument de la política, hem de fer un ús responsable d'ell atenent a la diversitat sexual, política i social i de les persones a les quals ens dirigim. En aquest sentit és molt important aplicar el llenguatge inclusiu que contempla i fa visible al 50% de la població, és a dir, a les dones i les seves activitats socials i professionals. Aquest llibre d'estil pretén funcionar, d'una banda, com una guia que serveixi d'instrument a totes aquelles persones que el facin servir, i per un altre, una eina que serveixi a la visibilització de les dones. Les llengües que fem servir: el català i el castellà, són llengües romàniques, per tant tenen flexió de gènere. Els gèneres que tenen aquestes llengües són només dos, el masculí i el femení. És important destacar que en les nostres llengües la noció de sexe i gènere són molt diferents.

Segons el DIEC: 

Sexe m: Conjunt de les peculiaritats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que divideixen els individus d’una espècie en mascles i femelles i fan possible entre ells, mitjançant els adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica modificació de la informació genètica.

Gènere  m: Categoria gramatical que en algunes llengües dóna lloc a la distribució dels substantius en classes nominals, en funció d’un cert nombre de propietats formals que es manifesten per mitjà d’afixos flexius, de la concordança amb l’adjectiu o de la referència pronominal.1

En les llengües indoeuropees aquestes formes són tres en determinats adjectius i pronoms: masculina, femenina i neutra. Cal destacar que quan ens referim a gènere ho fem des d'una perspectiva filològica, no estem fent servir la noció de gènere com a construcció cultural, ni volem caure al binarisme de gènere (que classifica a la societat únicament entre homes i dones). Fem servir el terme gènere com una eina filològica per parlar del llenguatge, en cap cas es pretén afavorir la discriminació de persones que pertanyin al col·lectiu LGTBI i que puguin no sentir-se identificades amb el nostre ús dels termes. 


1. Llenguatge: 

 

La primera pregunta que caldria fer-seés :

Què és el llenguatge?

Si busquem al diccionari RAE, trobem que la primera definició de llenguatge que apareix és manifestament androcèntrica i errònia:

Llenguatge. (Del prov. llenguatge).

  1. m. Conjunt de sons articulats amb què l'home manifesta el que pensa o sent.

Segons la RAE, només l'home tindria la capacitat de manifestar el que pensa i sent. La facultat del llenguatge de nomenar i definir la realitat seria un terreny masculí. Aquesta invisibilització del gènere femení té orígens històrics, com analitzarem més endavant; respon a l'asimetria social entre els gèneres sobre la qual sempre s'ha posat els fonaments la societat. És un altre dels elements que contribueixen a privar dels seus drets a les dones.

Aquest error no apareix, però al DIEC, on la definició del llenguatge és no sexista:

11m.[LC][FL]Facultat humana de comunicar els propis pensaments o sentiments a

un receptor mitjançant un codi lingüístic compartit

1.1. El sexisme lingüístic: És sexista el llenguatge?

Per aclarir aquest concepte, buscarem un altre cop la definició del DIEC:

sexisme. 2.m 1m.[PS] Ideologia que defensa la divisió de la societat per raó de la diferència dels sexes i el manteniment d’unes normes de comportament que corresponen a aquesta divisió.
2m.[PS] Conjunt d’actituds que es caracteritza pel menyspreu o la desvaloració de tot el que són o fan les dones.

En la seva segona accepció el diccionari ens parla de discriminació per raons de gènere. Si la societat és sexista i el llenguatge és una fidel projecció d'aquesta, resulta evident que el llenguatge és sexista també, doncs es regeix per les mateixes desigualtats de la societat davant la qual actua com a mirall. Cal destacar, que aquesta discriminació afecta primer a l'àmbit social i després al social, per això és necessari distingir entre el sexisme social i al sexisme lingüístic.

1.2. Com i on es manifesta el sexisme en el llenguatge?:

El sexisme social fa referència a la marginació i a la invisibilitat de les dones en la vida pública, social i professional. Des d'una perspectiva lingüística el sexisme no es manifesta en la forma del missatge, sinó en el seu contingut.

Per exemple:

La direcció ha designat a cinc dones i vuit homes

planteja una situació social sexista, sense que l'enunciat ho sigui. D'altra banda, el sexisme lingüístic incorre en una discriminació lingüística que afectaa les parauleso a les construccions utilitzades, el contingut del missatge no és sexista en aquest cas, però pot afectar a qualsevol dels sexes, essent el femení el més perjudicat en la majoria dels casos.

Per exemple:

El Senyor Font iAntoniaCastells van ser rebuts per la comitiva.

El missatge resulta discriminatori en la forma, existeix una asimetria de tractament. Només s'empra la fórmula senyo rseguida del seu cognom en el cas de l'home. Per a la dona no s'empra cap fórmula de tractament, senzillament el seu nom i el seu cognom.

Què és el llenguatge no sexista?:

El llenguatge és un fidel reflexde la nostra societat, la seva construcció en tant que social, posa de manifest la desigualtat entre homes i dones. Un llenguatge no inclusiu pot incórrer en el sexisme lingüístic (tracte discriminatori que es dóna a qualsevol dels sexes a través de la forma del missatge. Ús d'expressions que expressen prejudicis de gènere, com la misogínia). L'exemple més clar de sexisme lingüístic és l'estès ús del masculí genèric per referir-se a col·lectius de persones dels dos únics sexes que contempla el binarisme de gènere sobre el qual s'estructura la societat, aquesta pràctica invisibilitza la presència de les dones en el discurs i les exclou del contingut del missatge. En resum, el discurs sexista és el que usa termes, expressions o construccions lingüístiques que oculten, discriminen, subordinen o desvaloritzen a un dels dos sexes.

1.3. Per què?:

El llenguatge és una eina que pot contribuir al canvi: les competències del mateix permeten que la realitat siguiredenominada, interpretada i renovada a través de nous conceptes i paraules. Fer ús del llenguatge inclusiu consisteix en: l'emissió de missatges que no atemptin contra la dignitat de cap dels sexes, el foment del llenguatge no sexista en qualsevol organització, evitant la comunicació discriminatòria. Cal ressaltar la presència de tots dos sexes en totes les comunicacions i missatges. Així mateix, és necessari evitar l'ús d'imatges susceptibles de danyar la dignitat d'homes i dones o que transmetin estereotips sexistes. La comunicació dotada de perspectiva de gènere contempla, tant en el llenguatge com en les imatges, un tracte igualitari que es recolza sobre els instruments que ens ofereix la llengua. Com?: Per a la correcta aplicació del llenguatge inclusiu hem de detectar els errors i proposar solucionsa aquests, tenint com a prioritat la cerca de fórmules alternatives al masculí genèric. La llengua és flexible i ofereix múltiples possibilitats. Aquesta flexibilitat li permet adaptar-se als canvis i avanços socials, que requereixen noves necessitats comunicatives. En aquest procés és fonamental no incórrer en errors gramaticals ni en estructures artificioses. Cal adaptar-se al tipus de text (article, text jurídic, literari,etc.) a la seva longitud i idiosincràsia, mantenint la coherència interna de l'escrit.


2. El Llenguatge com a construcció sociocultural i històrica:

 

Plató deia que era millor ser un gos que una dona i Kant que la dona no havia d'acostar-se a la cultura perquè havia nascut només per estar al servei dels altres. Al segle XIX el socialisme utòpic va començar a advocar per la independència econòmica de les dones. A l'època, Fourier va plantejar que la situació de les dones era un indicador fonamental per descriure el nivell de progrés i civilització d'una societat. Per la seva banda, el marxista Friederich Engels va insistir a remarcar que la discriminació de la dona era deguda a causes socials i no biològiques. Aquesta discriminació afecta de ple al llenguatge, que com sabem, és una construcció social. Tota evolució humana ve acompanyada per un canvi o una evolució del llenguatge i l'individu és indissociable d'aquest. L'ésser humà es construeix i es defineix així mateix i al seu entorn a través del llenguatge. El llenguatge, més que cap manifestació cultural, projecta tant els privilegis com les desigualtats. Tradicionalment les fèrries estructures patriarcals, temoroses de la intel·ligència femenina, han marginat i invisibilitzat les dones en l'àmbit de la cultura i de la vida pública, confinant-la dins la llar. Fins als anys 80 del SXX  no es pren consciència del sexisme lingüístic. En aquest moment, es detecta que les evolucions socials que gradualment es van aconseguint pel que fa a la igualtat de gènere no sempre es reflecteixen als corresponents enunciats lingüístics ni als usos que fan de la llengua les persones que la parlen, usos lingüístics que segueixen caracteritzant-se, encara avui, per manifestar l'exclusió i la invisibilitat de les dones en els diferents camps de la vida social, encara fins i tot quan s'han superat determinades situacions de desigualtat. El reconeixement d'aquesta circumstància porta a la formulació d'una sèrie de propostes i recomanacions que consisteixen a oferir estratègies, mecanismes i tàctiques que cerquin alternatives igualitàries de tractament d'homes i dones en el llenguatge en tots els àmbits de la societat. El propòsit és que quedin reflectides en les manifestacions lingüístiques aquelles situacions en les quals homes i dones es troben en un nivell idèntic de consideració social.

2.1. La Igualtat és un Dret, però... és un fet?:

La igualtat de gènere implica canvis socials complexos, que requereixen la modificació d'actituds i conductes de les persones i la democratització dels mecanismes de promoció en les organitzacions. En l'actualitat, segueixen existint menys dones que homes en els llocs on es prenen les decisions i en els de prestigi professional. Aquestes desigualtats s'evidencien fonamentalment al sostre de vidre (factors estructurals, propis de la societat patriarcal, dificultats de les dones per accedir als llocs superiors de l'escala social, fins i tot encara que el seu accés a ells estigui legalment reconegut) La causa de la desigualtat actual és la històrica incorporació tardana de les dones a l'espai públic i professional. Els efectes de la crisi afavoreixen l'empobriment de les dones i els suposen, en molts casos, la volta a la llar i la pèrdua de la independència, la qual també afecta la política social de cures. Les estructures patriarcals segueixen sent molt sòlides al nostre país. Els governs conservadors han contribuït activament a la pèrdua de drets de les dones, que han intentat ser ocultades, silenciades i infantilitza desde forma recurrent. L'alt percentatge defeminicidisa Espanya és l'evidència més clara de la vigència del patriarcat d'herència feixista.


3.Diferencies de gènere en el Llenguatge:

 

3.1.-L'ús androcèntric del llenguatge:

Els usos androcèntrics del llenguatge són aquells que contribueixen a la invisibilització de les dones, així com de les seves actuacions, en un context determinat. El sexisme lingüístic i el sexisme social, als quals ja ens hem referit, actuen sota un efecte de causa-conseqüència: les desigualtats i discriminacions socials entre els sexes esdevenen en discriminacions i desigualtats lingüístiques. Els avanços en igualtat haurien de transformar-se en avanços lingüístics, però l'estructura patriarcal tradicionalment dominant es resisteix a corregir els errors de les estructures del llenguatge.


4.Regles:

 

- El masculí genèric: S'ometrà l'ús del masculí genèric sempre que sigui possible, evitant així elandrocentrismelingüístic, l'ambigüitat, la confusió o lainvisibilitzaciódel gènere femení, seguint aquests punts:

- Ús d’ expressions col.lectives: El homes/Les Persones, Els ciutadans/ La ciutadania, Els estudiants/ L’estudiantat, L’ arrendatari/ La part arrendatària, el demandant/ La part demandant, Els catalans/La población catalana.

- Expressions neutres: Col.laboradors/ amb la col.laboració de/benvinguts/ us donem la benvinguda.

- Omissió de les referències directes al subjecte:

- Ús de la forma impersonales: Els beneficiaris de la subvenció/ Es beneficiaran de la subvenció.

- Formes dobles: Els barcelonins/ barcelonins i barcelonines, alguns professors/ alguns professors i algunes professores.

- Canvis de pronoms: Els que vinguin han d’ avisar abans/ Qui vingui ha d’ avisar abans.

- Usar un pronom: Els aspirants/ Els qui aspiren.

- Ús d’ adjectius equitatius: Una pel.lícula per a nens/ Una pel.lícula infantil.

- Ús de la passiva reflexa: Hem d’ aconseguir que els abonats paguin/Hem d’aconseguir que es pagui.

- Ús d'aposicions explicatives: Contribucions d'adolescents al projecte Contribucions d'adolescents, d'un i un altre sexe, al projecte.

- Evitar l'ús del vocable home amb valor integrador dels dos sexes, alternant figures femenines i masculines: Quan un home roba ha de ser jutjat/ Quan un home o una dona roben han de ser jutjats.


5.Rols i estereotips de gènere en els mass media:

 

Hem de partir de la idea que la societat es construeix a partir del binarisme de gènere, que divideix el sexe de les persones en dues categories: homes i dones, en funció dels genitals amb els quals hagin nascut. Aquesta circumstància farà que l'entorn els atribueixi una sèrie de comportaments i actituds, és a dir un rol, que respongui a les expectatives socials i que compleixi amb la divisió sexual del treball. Els mitjans de comunicació al llarg de la seva història s'han dedicat a produir imatges d'aquests arquetips tradicionals, des d'una perspectiva sexista, que ha contribuït a reforçar la desigualtat entre els gèneres. Els mitjans influeixen en la construcció social de la realitat, contribuint d'una banda a la socialització humana, i per l'altre, a la construcció del significat mediàtic en relació a les identitats de gènere. Hi ha una excessiva representació masculina i una baixa representació femenina, això respon a una estructura vertical en la qual el gènere masculí, és el gènere dominant. Aquesta estructura genera una violència simbòlica sobre les dones. Malgrat els avanços socials, el gènere femení no deixa d'estar associat a l'àmbit familiar i privat, a la moda,l'estètica, el menjar i els medicaments. Encara mantenint els seus privilegis, també els homes s'han vist afectats per la inequitat d'aquestes representacions, els físics musculats i la força bruta segueixen sent un valor en alça, encara que més en la publicitat, que en els mitjans de comunicació. Se segueix associant l'interès dels homes a la política, la tecnologia,els negocisi l'esport. D'aquesta manera, podem afirmar que els mass media proporcionen imatges distorsionades i irreals que contribueixen a perpetuar les estructures patriarcals, que sempre ens han governat. Malgrat això no hem demenystenir el poder dels mitjans per actuar en positiu: també són una eina que pot utilitzar-se de forma professional per difondre les transformacions que operen en la societat i que tenen a veure amb els avanços en la igualtat de gènere. Avanços que poden ser acceptats millor per la societat en ser divulgats pels mass media.

5.1 Imatge de la dona:

Hem dit que els mitjans de comunicació de masses produeixen una violència simbòlica contra les dones. Alguns estudiosos parlen de la funció regressiva dels mitjans. Les dones no són representades pels mitjans en les funcions que realment compleixen perquè aquests no deixen de reproduir imatges estereotipades dels rols de gènere. Els mitjans reprodueixen la realitat, però també la construeixen. S'ha demostrat que els telenotícies amb major audiència al nostre paísinvisibilitzena les dones, aquestes apareixen menys, o molt estereotipades, també sabem que s'entrevista a un nombre menor d'elles en relació als homes que són entrevistats. Els homes fan intervencions més llargues que les dones, i moltes vegades elles apareixen en televisió, però no parlen, només prenenla paraulaals debats. Avui dia, les recerques ens permeten afirmar que els homes apareixen en televisió per la seva importància i les dones per la seva bellesa. Les dones suposen el 80% de les persones que consumeixen. En l'àmbit de la publicitat aquestes apareixen, en la majoria dels casos,hipersexualitzadesi gairebé sempre joves, responent als estereotips de gènere. També es produeix una idealització de la bellesa femenina i unareïficaciódel cos de les dones en tots els mitjans de difusió. Aquesta circumstància ha contribuït a l'augment de l'anorèxia i la bulímia, sent una conseqüència més de la vigència i de la violència de la relació desigual i patriarcal que regula els sexes. Rols Positius i negatius: La majoria delsrols femenins que difonen els mitjans de comunicació són negatius pel seu marcat sexisme, la qual cosa contribueix a la discriminació de les dones. És freqüent que els mitjans incorrin en la representació estereotipada dels sexes. S'associa amb freqüència a la dona amb el rol de mestressa de casa, i conseqüentment amb elfamiliarisme(associació permanent amb la família, exclusió d'altres espais públics, socials o intel·lectuals). L'estètica segueix presentant-se com una obsessió femenina que ha de conduir a les dones a conquistar als homes i poder complir així amb la seva funció reproductora. El rol de cuidadora segueix sent un dels més representats, per ser un dels principals pilars de la nostra societat patriarcal. Pel que fa als rols positius, podem trobar el de la dona madura i satisfeta que apareix en alguns anuncis publicitaris.S'ha demostrat que la imatge de la súper dona, executiva, esposa i mare, que treballa dins i fora de casa ha resultat ser a la llarga un rol negatiu. Les relacions que les imatges presenten la inequitat de gènere les mou la societat. En tots els mitjans de comunicació les posicions masculines surten reforçades, enfront d'un ocultisme intencionat de les dones, les activitats de les quals queden relegades a un segon pla, i només subratllades quan s'associen a la hipersexualització dels seus cossos. Els mitjans refusen presentar a les dones associades a l'àmbit intel·lectual i perpetuen sistemàticament els rols tradicionals i el sexisme.


6. Recomanacions:

 

    1.en fotografies o altres imatges icòniques és important garantir la màxima paritat possible quant al nombre d'homes i dones que apareixen, evitant la invisibilització d'aquestes.

  1. Evitarl'ús d'imatges ofensives o estereotipades del cos femení en cartells que anunciïn actes públics.
  1. Fer ús d'icones que siguin neutres o que no potenciïn rols estereotipats.
  1. Equilibrar el protagonisme d'homes i dones.
  1. Evitar recórrer a tòpics, acudits sexistes o comentaris sobre el físic de les persones, tret que sigui imprescindible. Imatge del col·lectiu LGTBI:

7.  Llenguatge no LGTBIfòbic


7.1. Imatge del col.lectiu LGTBI

El progressiu reconeixement legal dels drets i les llibertats de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals ha fet del nostre país el lloc del món on l'homosexualitat és més acceptada socialment. No obstant això, tot i els avenços legislatius en favor de la no discriminació i la igualtat de tracte, encara perduren actituds i comportaments hostils a les identitats, les expressions de gènere i les orientacions sexuals no normatives.

La lesbofòbia, l'homofòbia, la transfòbia i la bifòbia són opressions físiques, emocionals i simbòliques que reflecteixen els estereotips i prejudicis d'una societat binaria i heteronormativa formada per homes i dones heterosexuals. Per això, aquest apartat té com a objectiu visibilitzar la diversitat afectiva, sexual i de gènere, i informar sobre les expressions i les paraules que mantenen la discriminació i legitimen la desigualtat social de les persones LGTBI mitjançant el llenguatge.

El marc jurídic català recull el principi de no discriminació per motius d'orientació sexual i identitat de gènere en diferents lleis i normes com en la Directiva 2000/78/CE que regula la igualtat de tracte en el treball, la Llei 13/2005 que regula el matrimoni entre persones del mateix sexe, o en l'article 40.7 i 8 de l'Estatut, i sobretot en la recentment aprovada Llei 11/2014 contra l'homofòbia.

Aquesta llei posa de manifest la importància dels mitjans de comunicació per mostrar diferents realitats socials. Per tant, es recomana que els continguts, els usos lingüístics, el tractament i les imatges siguin respectuoses amb les persones LGTBI. Tanmateix, els mitjans han de visibilitzar i normalitzar la diversitat afectiva i sexual, els diferents models de família, la identitat i expressió de gènere no normatives per tal d'impulsar referents positius a la nostra societat (article 15).

Així, oferim una sèrie de recomanacions sobre la parla i les imatges en relació amb lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals, i un glossari per utilitzar un llenguatge no LGTBIfòbic en les comunicacions internes i externes de Podem Catalunya.

7.2. Recomanacions
  • Evitar confondre orientació sexual (atracció afectiva, emocional, romàntica, sexual) amb identitat de gènere (sentiment de pertinença a un sexe o un altre independentment del biològic assignat al naixement).
  • Positivar la representació de les persones LGTBI en totes les comunicacions amb una imatge integral que no giri només al voltant de l'orientació sexual i la identitat de gènere.
  • Oferir una representació plural i diversa de les diferents persones LGTBI:
  • Evitar l'estereotip del gai blanc, jove i atractiu amb un poder adquisitiu elevat.
  • Evitar l'estereotip que en una parella de lesbianes hi ha un 'home' i una 'dona'.
  • Evitar associar la promiscuïtat amb les dones i els homes bisexuals.
  • Evitar l'estereotip de la dona transsexual relacionada amb l'exclusió social i la prostitució.
  • Il·lustrar comunicacions sobre lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals amb material gràfic adequat, evitant continguts eròtics, pornogràfics, morbosos o marginals que reforcen prejudicis socials i no representen al col·lectiu LGTBI en la seva totalitat.
  • Evitar la invisibilització de lesbianes i bisexuals amb l'expressió 'comunitat homosexual'. Es recomana parlar de lesbianes, gais i bisexuals (homes i dones) o de persones LGTBI per incloure també als transsexuals, transgèneres i els intersexuals.
  • Evitar la invisibilització dels homes transsexuals i transgènere quan es parla de transsexuals en sentit genèric. Es recomana parlar de dones i homes transsexuals i transgènere.
  • Usar el gènere sentit de la persona transsexual o transgènere per referir-se a ell/ella i no el sexe assignat al seu naixement, sense validacions mèdiques o legals.
  • Evitar imatges, símbols o fer servir acudits per ridiculitzar, deslegitimar o atacar a una persona que és lesbiana, gai, bisexual, transsexual, transgènere i intersexual.
  • Evitar expressions despectives que reforcen estereotips i estigmatitzen a les persones LGTBI:
  • *donar pel cul (per degradar algú)
  • *mariconada (cosa insubstancial)
  • *maricón i *marieta (covard)
  • *efeminat, *amanerat (home amb expressió de gènere femenina)
  • *bollera, *marimacho, *camionera (dona amb comportament o gestos masculins)
  • *travelo, *transvestit/da (transsexual o transgènere)
  • Evitar expressions incorrectes relacionades amb el VIH/sida com les següents:
  • *Virus de la sida (VIH: virus d'immunodeficiència humana)
  • *Persona que pateix, està infectada amb, és portadora de la sida (VIH-positiu/va, infectada amb VIH/VIH positiu/va, persona amb VIH/sida)
  • *Grups de risc: toxicòmans, homosexuals... (conducta de risc)
  • *Persones seropositives (persones amb VIH)

7.3. Glossari
  • Assetjament escolar homòfob (bullying): són actes d'agressió física, psicològica i d'exclusió social entre l'alumnat o entre el professorat i l'alumnat per raó d'orientació sexual, identitat i expressió de gènere no normatius.
  • Armari: és el fet de no mostrar públicament l'orientació sexual i la identitat de gènere no normatives tant en la vida íntima i familiar, en el treball com a l'escola. Sortir de l'armari/ ser fora de l'armari significa tot el contrari.
  • Asexual: persona que no sent atracció sexual envers les persones de l'altre sexe, del mateix sexe, d'ambdós sexes o independentment del sexe. L'asexualitat no té res a veure amb el celibat i l'abstinència sexual, i encara no hi ha acord en si és o no una orientació sexual.
  • Binari: és un model de representació i divisió dels gèneres occidental que pressuposa que tothom és masculí o femení.
  • Bisexual: és la persona que sent atracció sexual i afectiva envers el seu gènere i l'oposat.
  • Cirurgia de Reassignació Sexual (CRS): és el tractament mèdic mitjançant el qual una persona transsexual modifica els seus genitals i altres caràcters sexuals primaris.
  • Cis: és un prefix que significa 'deçà' o 'ençà', s'utilitza per designar aquelles persones que no són transsexuals o transgènere, i en les que coincideix el sexe assignat al naixement, la identitat i l'expressió de gènere normatius.
  • Disfòria de gènere: és una expressió psiquiàtrica que s'utilitza per diagnosticar la transsexualitat i els trastorns d'identitat de gènere. Té una connotació negativa i patologitzant de les persones trans.
  • Expressió de gènere: són els comportaments, els gestos i les formes per mostrar una identitat de gènere en un entorn social determinat. L'expressió de gènere s'insereix en el sistema binari home/ dona. Hi ha expressions de gènere normatives quan coincideixen amb el sexe assignat al naixement i la identitat de gènere, i no normatives quan no hi ha coincidència.
  • FTM: sigla anglesa (Female to Male). Són els nois i homes trans que van ser assignats amb el sexe dona al naixement però que s'identifiquen i transiten o han transitat cap al sexe contrari.
  • Gai: és un home que sent atracció sexual i afectiva envers altres homes. Aquesta paraula és d'origen provençal i vol dir 'alegre' o 'murri'.
  • Gènere: és una construcció sociocultural que serveix per entendre què vol dir ser 'home' o ser 'dona' en el món occidental, i té a veure amb els comportaments, les actituds i els rols socials que se'ls atribueixen a cadascun dels dos gèneres normatius.
  • Gestació subrogada: és el procés mitjançant el qual una dona gesta i pareix un infant destinat a ser criat com a fill per una altra persona o per una altra persona i la seva parella. És un procediment per ser mares o pares utilitzat tant per parelles heterosexuals com de lesbianes i gais. La forma 'ventre de lloguer' té una connotació negativa sobre aquesta forma de reproducció humana assistida.
  • Heteronormatiu/va: és la norma sociocultural que imposa el patriarcat i l'heterosexualitat com a únics models de vida vàlids per a les societats occidentals.
  • Homosexual: és un terme mèdic del s. XIX per designar els homes que senten atracció sexual i afectiva per altres homes. Es recomana l'ús del terme 'gai' en comptes d'homosexual.
  • Hormonació: Tractament mèdic que porten a terme les persones transsexuals i transgènere per modificar els seus cossos i caràcters sexuals secundaris.
  • Identitat de gènere: és el sentiment íntim de pertinença a un gènere o un altre. Si una persona s'identifica amb el sexe assignat al naixement, serà una persona 'cis', si no serà una persona trans.
  • Intersexual: és la persona que presenta de manera simultània característiques sexuals masculines i femenines, en graus variables. La forma 'hermafrodita' està en desús perquè és pejorativa.
  • Lesbiana: és una dona que sent atracció sexual i afectiva envers altres dones. Aquesta paraula fa referència a la poeta grega Safo (S. VII-VI a. C.) que se sentia atreta per les seves alumnes i va viure a l'illa de Lesbos.
  • Lesbofòbia, homofòbia, transfòbia, bifòbia: són les aversions i les discriminacions envers les lesbianes, els gais, les persones trans i els homes i les dones bisexuals.
  • LGTB, LGTBI, LGTBIQ+: LGTB és la sigla que designa el col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i transgènere. A mesura que les identitats i sexualitats no normatives han aconseguit més reconeixement social s'han anat incorporant més lletres. D'aquesta manera, la 'I' fa referència als intersexuals. La 'Q' als queer (no binaris) o questioning (que qüestionen el gènere).
  • MTF: sigla anglesa (Male to Female). Són les noies i dones trans que van ser assignades amb el sexe home al naixement però que s'identifiquen i transiten o han transitat cap al sexe contrari.
  • Orgull Gai: cada 28 de juny es commemoren les revoltes de Stonewall a Nova York el 1969, que van suposar l'inici del moviment d'alliberament LGTBI a tot el món.
  • Orientació sexual: és l'atracció afectiva i sexual que se sent per persones del mateix gènere (lesbianes, gais), de l'altre (heterosexuals), d'ambdós (bisexuals) o independentment del gènere de les persones (pansexuals).
  • Outing: paraula anglesa que significa mostrar públicament l'orientació sexual d'una persona (generalment famosa) sense el seu consentiment.
  • Pansexual: és la persona que sent atracció afectiva i sexual per altres persones independentment del seu gènere.
  • Queer: és una paraula anglesa que significa 'rar' o 'estrany' i s'utilitzava com insult per referir-se als homosexuals. No obstant això, a finals del segle passat grups de persones LGTBI van fer seu el terme per reivindicar-se i canviar la connotació negativa. Les persones queer critiquen el caràcter natural i neutre del binarisme de gènere occidental (home/dona) amb identitats, pràctiques sexuals i conductes contràries al sistema heteronormatiu.
  • Sexe: és una definició biològica per distingir el binari home/dona, basada en els trets físics (caràcters sexuals primaris i secundaris) de les persones.
  • Trans: és un mot genèric que serveix per referir-se a les persones transsexuals i transgènere.
  • Transgènere: és la persona que se sent del gènere contrari al sexe assignat al naixement, o que no s'identifica exactament ni amb un home ni amb una dona, tal com aquests gèneres s'entenen en el sistema binari occidental.
  • Transidentitat: és un terme que s'utilitza per parlar de la condició i de la identitat de les persones que no encaixen en el sistema de gènere binari home/dona.
  • Transitar: és el procés de modificar el cos propi (caràcters sexuals primaris i secundaris) per passar del sexe assignat al naixement al gènere sentit.
  • Transsexual: és la persona que se sent del gènere contrari al sexe assignat al naixement. Aquesta paraula és d'origen mèdic i s'usa per referir-se a aquelles persones que se sotmeten al tractament d'hormonació i a una cirurgia de reassignació sexual. Tanmateix, no totes les persones transsexuals desitgen modificar tot el seu cos i així prefereixen conservar els seus genitals.
  • Transvestit/da: és la persona que es vesteix i comporta segons el gènere contrari al seu, independentment de la seva orientació sexual. És més comuna la forma 'transvestit', referida a un home que adopta vestimenta i maneres de dona, que la d'una dona, 'transvestida'.

8. Actes i discursos:

 

Aquest tipus d'esdeveniments compta amb un públicpoliforme, que pertany a diferents àmbits de la societat amb diferents realitats culturals, sexuals, racials,etc...Es tracta d'actes de gran importànciamediàticaque han de seguir les normes del llenguatge inclusiu a fi de respectar la pluralitat de gènere de les persones a les quals vandirigides.

 

Bibliografia.

Uso no sexista del lenguaje administrativo. Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales, Instituto de la Mujer, 1993.

Recomendaciones de la Unesco para un uso no sexista del lenguaje [en línia]. París.Unesco.

Criteris lingüístics de la Universitat Oberta de Catalunya [en línia]. Barcelona:

UOC - Convencions formals Tractament de masculins i femenins

 

Articles:

Tusón, Amparo. «Diferencia sexual y diversidad lingüística». A: Lomas, C. (coord.). ¿Iguales o diferentes? Género, diferencia sexual, lenguaje y educación. Barcelona: Paidós, 1999, pàg. 85-100.

Junyent, M. Carme. «Gènere, sexe, llengua» [en línia]. Madrid: VIII Congrés de Lingüística General, UAM, 2007.

Lledó, Eulàlia. De llengua, diferència i context [en línia]. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2007.

<http://www20.gencat.cat/docs/icdones/Documents%20web%20antiga/Arxius/pub_quaderns3.pdf>.

Díaz Hormigo, María Tadea. «Androcentrismo social, discriminación lingüística y propuestas para un uso igualitario de la lengua» [en línia]. A: Fuentes, Catalina, i Alcaide, Esperanza (ed.). Manifestaciones textuales de la descortesía y agresividad verbal en diversos ámbitos comunicativos [en línia]. Sevilla: Universidad Internacional de Andalusía, 2009, pàg. 98-117.

Lledó, Eulàlia. De llengua, diferència i context [en línia]. Barcelona: Institut Català

de les Dones, 2007.

<http://www20.gencat.cat/docs/icdones/Documents%20web%20antiga/

Arxius/pub_quaderns3.pdf>

e-max.it: your social media marketing partner

Imprimeix Correu-e