Barcelona ha estat tradicionalment una ciutat de moviments socials, on les reivindicacions de les dones han tingut un paper important en la lluita per a la igualtat d’oportunitats i el reconeixement de la llibertat sexual. Dones amb diferents arrels i creences han avançat cap a la construcció d’una ciutat que reconegui la pluralitat, en la qual es pugui viure sense violència i discriminació per raó de sexe, edat, ètnia o procedència

 Vivim temps decisius per a Podem. Després de l’Assemblea Sí se puede i la constitució del Consell Ciutadà comença a prendre cos un procés que havia estat fins ara més impulsat per una il·lusió incerta que per la concreció política. Aquests últims mesos ha estat especialment necessari centrar-nos en els nostres assumptes, però no és menys cert que la situació del país estreny i la contraofensiva del règim es reforça cada dia a cop de manipulació mediàtica i campanyes difamatòries contra les nostres cares més visibles.

La patologització mèdica dels gèneres no normatius és discriminatòria. Reconèixer la diversitat, apreciar les diferents maneres de ser dones i homes o de no ser ni un 'home' ni una 'dona', en canvi, és respectar la dignitat de totes les persones, és construir una societat justa i igualitària.
Ser una mateixa, ser trans no és cap malaltia, però la incomprensió, el rebuig i l'estigma sobre les identitats transgènere causen molt patiment a les persones trans i les seves famílies. La transfòbia és una opressió social que afecta transsexuals i transgèneres però també tothom quan ens sotmetem a les pressions de gènere, als estereotips i prejudicis, i no podem decidir lliurement sobre la nostra identitat i els nostres cossos.