Podem BCN - Una eina al servei de la ciutadania

Protocol d'assetjament sexual, assetjament sexista, per raó d'orientació sexual i/o identitat i expressió de gènere.

Índex

Índex

  • Article 1. Objecte del present Protocol.
  • Article 2. Definicions i classificacions orientatives de conceptes relacionats amb l'assetjament sexual i l'assetjament sexista.
    • 2.1. Assetjament sexual.
    • 2.1.1 Assetjament sexual. “quid pro quo”
    • 2.2. Assetjament sexista.
    • 2.2.1. Assetjament sexista físic.
    • 2.3. Assetjament ambiental
    • 2.4. Assetjament descendent.
    • 2.5. Assetjament ascendent.
    • 2.6. Assetjament horitzontal.
    • 2.7. Assetjament per orientació sexual
    • 2.8. Assetjament per expresió o identitat de gènere.
  • Artículo 3. Tipus de discriminacions.
    • 3.1. Discriminació directa
    • 3.2. Discriminació indirecta
    • 3.3. Ordre de discriminar
    • 3.4. Represalia discriminatòria
  • Artículo 4.Formació.
  • Artículo 5. Àmbit d'actuació
  • Artículo 6. Procediments d'actuació.
  • Artículo 7.Recomendacions.

1. Objecte del present Protocol

1. Objecte del present Protocol

La violència contra les dones, és la pitjor de les manifestacions de la discriminació per raó de gènere alhora que suposa una violació d'altres drets fonamentals com la dignitat, la integritat física i moral, la llibertat sexual i el dret al treball. Som l'organització política amb més càrrecs orgànics femenins en la història de la democràcia, no obstant això la participació femenina i de les persones LGTBI a les bases encara és baixa, a fi de potenciar-la, protegir-la i abraçar-la hem decidit crear aquest protocol d'Assetjament Sexual i Assetjament Sexista, per raó d'Orientació Sexual i/o Identitat i Expressió de Gènere, com una eina més de participació. Cal destacar que el present protocol també se circumscriu a l'àmbit de la comunicació de les xarxes socials: Twitter, Facebook, Telegram, Whatsapp, etc.

La Directiva 2006/54/CE del Parlament Europeu i del Consell de 5 de juliol de 2006 relativa a l'aplicació del principi d'igualtat d'oportunitats i igualtat de tracte entre homes i dones en assumptes d'ocupació defineix l'assetjament sexista i l'assetjament sexual i estableix que aquestes situacions es consideraran discriminatòries i, per tant, es prohibiran i sancionaran de forma adequada, proporcional i dissuasiva. El Codi Comunitari de Conducta per combatre l'assetjament sexual de 27 de novembre de 1991 constitueix la norma europea de desenvolupament en matèria preventiva d'aquesta norma comunitària. La Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, així com les lleis catalanes: Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dons i homes i Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, vetllen per la protecció contra l'assetjament per raó d'orientació sexual i/o identitat i expressió de Gènere.

Tenint en consideració que el dret a la igualtat, a la no discriminació, a la integritat moral, a la intimitat, al treball, i a la dignitat, apareixen garantits en la Constitució Espanyola i en la normativa de la Unió Europea, les persones que integrem el CCM ens comprometem per mitjà del present protocol, a regular la problemàtica de l'assetjament sexual i sexista en el si del nostre partit, establint un mètode que s'apliqui tant per prevenir, a través de la formació, la responsabilitat i la informació, com per fer arribar les reclamacions i denúncies presentades per les víctimes al Comitè de Garanties.

2. Definicions i classificacions orientatives de conceptes relacionats amb l'assetjament sexual i l'assetjament sexista

2. Definicions i classificacions orientatives de conceptes relacionats amb l'assetjament sexual i l'assetjament sexista

2. Definicions i classificacions orientatives de conceptes relacionats amb l'assetjament sexual i l'assetjament sexista

2.1 Assetjament sexual: L'assetjament sexual es defineix com "tota conducta de naturalesa sexual, desenvolupada en l'àmbit d'organització i adreça d'un empresari o empresària o en relació o com a conseqüència d'una relació de treball o d'un altre tipus, respecte de la qual la posició de la víctima determina una decisió que afecta l'ocupació o a les condicions de treball d'aquesta o que, en tot cas, té com a objectiu o com a conseqüència, crear-li un entorn laboral ofensiu, hostil, intimidatori o humiliant, posant en perill la seva ocupació". Poden constituir assetjament sexual els següents comportaments:

  • a) observacions suggeridores i desagradables, acudits o comentaris sobre l'aparença o aspecte, i abusos verbals deliberats de contingut libidinós
  • b) invitacions impúdiques o compromeses.
  • c) gestos obscens
  • i) contacte físic innecessari, fregaments.
  • f) observació clandestina de persones en llocs reservats, com els serveis.
  • h) agressions físiques.

2.1.1.Assetjament sexual “quid pro quo”

Es tracta de demandes de favors sexuals acompanyats o no de promeses explícites o implícites de tracte preferencial o d'amenaces en cas de no accedir a aquest requeriment (xantatge sexual, quid pro quo o d'intercanvi) Entre d’altres coses, són susceptibles de constituir assetjament sexual per xantatge sexual o quid pro quo els següents comportaments:

  • 1. Oferiment o insinuació de rebre algun tipus de recompensa per sotmetre's a certs requeriments sexuals.
  • 2. Oferiment o insinuació de rebre algun tipus de represàlia si no s'accedeix a cooperar a certs requeriments sexuals.

2.2 Assetjament sexista: Constitueix assetjament sexista o assetjament per raó de sexe "tota conducta gestual, verbal, comportament o actitud, realitzada tant per superiors jeràrquics, com per companys o companyes o inferiors jeràrquics, que té relació o com a causa els estereotips de gènere, que atempta per la seva repetició o sistematització contra la dignitat i la integritat física o psíquica d'una persona, que es produeix en el marc d'organització i adreça empresarial, degradant les condicions de treball de la víctima i podent posar en perill la seva ocupació, especialment, quan aquestes actuacions es trobin relacionades amb les situacions de maternitat, paternitat o d'assumpció d'altres cures familiars". La Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes prohibeix l'assetjament sexual i assetjament per raó de sexe. Entre altres comportaments, poden constituir conductes d' assetjament

  • a) Les desqualificacions públiques i reiterades sobre la persona i les seves aportacions.
  • b) Els comentaris continus i vexatoris sobre l'aspecte físic, la ideologia o l'opció sexual.
  • c) Impartir ordres contradictòries en grups de treball i per tant impossibles de complir simultàniament.
  • d) Impartir ordres vexatòries
  • i) Les actituds que comportin vigilància extrema i contínua
  • f) Assignar tasques sense sentit o impossibles d'aconseguir (terminis irracionals) a una persona en funció del seu sexe.
  • g) L'agressió física.
  • h) Assignar una persona una tasca de responsabilitat inferior a la seva capacitat únicament pel seu sexe.
  • i) Ignorar aportacions, comentaris o accions (excloure, no prendre de debò)
  • j) Utilitzar humor sexista
  • k) Ridiculitzar, menysprear les capacitats capacitats, habilitats i el potencial intel·lectual de les persones per raó del seu sexe.
  • l) Menysprear el treball realitzat per persones d'un sexe determinat
  • m) Utilitzar formes denigrants per dirigir-se a persones d'un determinat sexe
  • n) Assetjament sexista no verbal.
  • ñ) Fer servir gestos que produeixin un ambient intimidatori.
  • o) Assetjament sexista no verbal
  • p) Fer servir gestos que provoquin un ambient intimidatori.

2.2.1. Assetjament sexista físic.

  • a) Provocar acostaments.
  • b) Arraconar, buscar deliberadament quedar-se tot sol amb la persona de
  • forma innecessària per intimidar.
  • c) Realitzar un acostament físic excessiu.
  • d) Fer servir la força física per mostrar la superioritat d'un sexe sobre un altre.
  • e) Assetjament per orientació sexual.

Tota conducta, o acció, contra una persona per la seva orientació sexual que pugui considerar-se ofensiva, humiliant, violenta, intimidatòria, amb el propòsit o l'efecte d'atemptar contra la seva dignitat i crear un entorn discriminatori.

La Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, defineix, en el seu Article 7, els conceptes d'assetjament sexual i assetjament per raó de sexe en els següents termes:

  • 1. "Sense perjudici de l'establert en el Codi Penal, a l'efecte d'aquesta Llei constitueix assetjament sexual qualsevol comportament, verbal o físic, de naturalesa sexual que tingui el propòsit o produeixi l'efecte d'atemptar contra la dignitat d'una persona, en particular quan es crea un entorn intimidatori, degradant o ofensiu."
  • 2. "Constitueix assetjament per raó de sexe qualsevol comportament realitzat en funció del sexe d'una persona, amb el propòsit o l'efecte d'atemptar contra la seva dignitat i de crear un entorn intimidatori, degradant o ofensiu."
  • 3. "Es consideraran en tot cas discriminatoris l'assetjament sexual i l'assetjament per raó de sexe."
  • 4. "El condicionament d'un dret o d'una expectativa de dret a l'acceptació d'una situació constitutiva d'assetjament sexual o d'assetjament per raó de sexe es considerarà també acte de discriminació per raó de sexe." Així mateix, es considerarà assetjament per orientació sexual o per identitat i expressió de gènere aquells comportaments que tinguin el propòsit o l'efecte d'atemptar contra la dignitat i crear un entorn militant intimidatori, degradant o ofensiu dirigits contra una persona per la seva orientació sexual, per la seva identitat i expressió de gènere (per no reproduir les normes enteses com a normatives), tals com la lesbofòbia, l'homofòbia, la bifòbia, la transfòbia i qualsevol altre tipus de prejudici sexogenèric”.

Per la seva banda, a Catalunya la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes en el seu Article 2 defineix:

  • o) Assetjament per raó de sexe: qualsevol comportament que, per motiu del sexe d’una persona, s’exerceix amb la finalitat d’atemptar contra la seva dignitat o la seva integritat física o psíquica o de crear-li un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest, o que provoca aquests mateixos efectes, segons el que disposa l'article 5 de la Llei 5/2008, del 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.
  • p) Assetjament sexual: qualsevol comportament verbal, no verbal o físic, de naturalesa sexual, que s’exerceix amb el propòsit o l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una persona, especialment si li crea un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant o ofensiu, sens perjudici del que estableix el Codi penal i segons el que disposa l'article 5 de la Llei 5/2008.


2.3 Assetjament ambiental: aquella conducta que crea un entorn militant hostil, o humiliant per a la persona o persones que són objecte d'aquesta. L'assetjament ambiental pot ser de natura sexual o discriminatòria per raó de sexe, orientació sexual o identitat i expressió de gènere. Pot tal volta dirigir-se a una única persona, en presència o no de més persones, de forma verbal, gestual, física, o creant un ambient intimidatori que tingui el propòsit o l'efecte d'atemptar contra la dignitat d'una persona, persones o col·lectiu. Igual que la LOIEHM destaca en el seu article 7.3, tal com s'ha exposat anteriorment, que es consideren discriminatoris l'assetjament sexual i l'assetjament per raó de sexe (sexista), en el present Protocol s'estén aquesta consideració de caràcter discriminatori a l'assetjament per orientació sexual o identitat de gènere. En aquest sentit, convé recalcar que la falta d'intencionalitat per discriminar és irrellevant a l'hora de dictaminar si un acte és discriminatori o no, ja que el fonamental en aquests tipus d'assetjament és l'impacte negatiu de la repercussió que té aquest acte sobre el col·lectiu al qual pertany la persona afectada. També cal destacar que es tracta de comportaments i accions no consentides per la persona que els rep. Es consideraran condicions agreujants: l'abús d'una situació de superioritat jeràrquica, la reiteració de les conductes ofensives després que la víctima hagués utilitzat els procediments de solució, i la situació d'especial vulnerabilitat de la persona afectada. En aquest sentit, també es tindrà en compte la possible interseccionalitat, valorant els diferents eixos de desigualtat que poden estar interactuant de manera específica en cada cas, amb la desigualtat de gènere: a més de l'orientació sexual i identitat i expressió de gènere, l'edat, l'etnicitat, la classe social, la diversitat funcional, les creences religioses, l'aspecte físic, etc

Dit això, qualsevol comportament basat en orientació sexual, identitat de gènere i/o expressió de gènere d'una persona que tingui la finalitat o provoqui l'efecte d'atemptar contra la seva dignitat o la seva integritat física o psíquica o de crear-se un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest serà considerat com a assetjament per raó d'orientació sexual, identitat de gènere o d'expressió de gènere. Això serà considerat com una conducta discriminatòria. Com consta en la pionera Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia:

  • g) Assetjament per raó de l’orientació sexual, la identitat de gènere o l’expressió de gènere: qualsevol comportament basat en l’orientació sexual, la identitat de gènere o l’expressió de gènere d’una persona que tingui la finalitat o provoqui l’efecte d’atemptar contra la seva dignitat o la seva integritat física o psíquica o de crear-li un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest.

Segons el subjecte actiu es poden distingir tres tipus d'assetjament:

  • 2.4. Assetjament descendent:strong> aquell on l'autor o l'autora té ascendència jeràrquica sobre la víctima (càrrec orgànic versus militant).

  • 2.5. Assetjament ascendent: aquell on l'autor o l'autora es troba subordinat jeràrquicament a la víctima (de militant a càrrec orgànic).

  • 2.6. Assetjament horitzontal:strong> aquell en el qual tant l'autor o l'autora com la víctima no tenen relació jeràrquica (de militant a militant).

  • 2.7. Assetjament per orientació sexual:
    • 1. Tenir conductes discriminatòries per raó de la seva orientació sexual.
    • 2. Dirigir-se amb maneres ofensives a la persona.
    • 3. Ridiculitzar la persona en relació a la seva orientació sexual.
    • 4. Fer servir humor homòfob, lesbòfob o bífob.
    • 5. Menysprear la feina realitzada per causa de l’ orientació sexual d’una persona.
    • 6. Ignorar aportacions, comentario o accions (excloure, no prendre en seriosament).
    • 7. El tracte desigual basat en l'homosexualitat, bisexualitat o identitat de gènere
    • 8. la percepció d'aquestes.

    2.8. Assetjament per expressió o identitat de gènere:

    Qualsevol comportament o conducta que per raons d'expressió o identitat de gènere es realitzi amb el propòsit o l'efecte d'atemptar contra la dignitat i de crear un entorn intimidatori, hostil, degradant, ofensiu o segregat.

    • 1. Negar-se a nomenar a una persona trans com requereix o utilitzar deliberadament
    • articles o pronoms no corresponents al gènere amb el qual s'identifiqui.
    • 2. Expulsar i/o qüestionar a les persones amb expressions o identitats de gènere no normatives per estar en un bany/vestuari determinat.
    • 3. Menysprear les capacitats, les habilitats i el potencial intel·lectual de la persona en relació a expressió o identitat de gènere.
    • 4. Fer servir humor transfob o interfob.
    • 5. Ignorar o excloure aportacions, comentaris o accions per raó de la seva expressió o identitat de gènere.

3.Tipus de discriminacions:

3.Tipus de discriminacions:

  • 3.1. Discriminació directa: situació en què es troba una persona que és, ha estat o pot ser tractada, per raó d'orientació sexual, identitat de gènere i/o expressió de gènere, d'una manera menys favorable que una altra en una situació anàloga.

  • 3.2. Discriminació indirecta: situació en què una disposició, un criteri, una interpretació o una pràctica aparentment neutres poden ocasionar en lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals o intersexual un desavantatge particular respecte de persones que no ho són.

  • 3.3. Ordre de discriminar: qualsevol instrucció que impliqui la discriminació, directa o indirecta, per raó d'orientació sexual, identitat de gènere i/o expressió de gènere.

  • 3.4. Represàlia discriminatòria: tracte advers o efecte negatiu que es produeix contra una persona com a conseqüència de la presentació d'una queixa, reclamació, denúncia, demanda o recurs, de qualsevol tipus, destinat a evitar, disminuir o denunciar la discriminació o l'assetjament al qual és sotmesa o ha estat sotmesa.

* La Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia també distingeix:
  • c) Discriminació per associació: situació en què una persona és objecte de discriminació per orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere com a conseqüència de la seva relació amb una persona o un grup LGBTI.
  • d) Discriminació per error: situació en què una persona o un grup de persones són objecte de discriminació per orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere com a conseqüència d’una apreciació errònia.
  • e) Discriminació múltiple: situació en què una persona lesbiana, gai, bisexual, transgènere o intersexual, pel fet de pertànyer a altres grups que també són objecte de discriminació, pateix formes agreujades i específiques de discriminació.

4. Àmbit d’aplicació.

4. Àmbit d’aplicació.

L'àmbit d'aplicació d'aquest Protocol inclou tant a la militància, com als càrrecs orgànics i altres persones alliberades en el si del partit. La utilització d'aquest Protocol no impedeix que qualsevol persona que es trobi en l'àmbit d'aplicació d'aquest, pugui acudir a qualsevol moment al Comitè de Garanties. Respecte a les garanties que ha de complir el procediment han d'assenyalar-se les següents:

  • 1. Diligència i celeritat: El procediment serà àgil i ràpid, oferirà credibilitat, transparència i equitat. La investigació i la resolució sobre els fets reclamats o denunciats han de ser realitzades amb la deguda professionalitat, diligència i sense demores indegudes, de manera que el procediment pugui ser completat en el menor temps possible respectant les degudes garanties.
  • 2. Respecte i protecció a les persones: Podem adoptarà les mesures pertinents per garantir el dret a la protecció de la dignitat i intimitat de les persones afectades, incloent-hi a les persones presumptament assetjades. Les actuacions o diligències han de realitzar-se amb la major discreció, prudència i amb el degut respecte a totes les persones implicades, que en cap cas podran rebre un tracte desfavorable per aquest motiu.

5. Procediment d’Actuació:

5. Procediment d’Actuació:

1.Presentació de reclamacions, queixes o denuncies:

La presentació de reclamació, queixa o denúncia pot realitzar-se per part de tota persona inclosa en l'àmbit d'aplicació del present Protocol, que es consideri víctima d'assetjament sexual, per raó de sexe o per orientació sexual o identitat i expressió de gènere i per companyes o companys de la víctima que actuïn sota el seu consentiment. Qualsevol altra persona que, sent part de l'organització tingui coneixement de l'existència d'una conducta d'assetjament sexual o sexista en l'àmbit de Podem. Quan es tracti de reclamació, queixa o denúncia presentada per una tercera persona, o quan es tingui coneixement dels fets la presumpta víctima haurà de ser informada el més aviat possible per tal que pugui ratificar per escrit la reclamació o denúncia per poder intervenir conforme al present Protocol. La reclamació, queixa o denúncia podrà ser presentada de manera escrita o verbal. En el cas que sigui verbal, aquesta es recollirà en acta que serà signada per la persona reclamant i qui reculli aquesta reclamació, queixa o denúncia.

6. Formació:

6. Formació:

Serà requisit imprescindible que tots els membres del CCM, així com d'un a tres membres de cada cercle faci una formació en Atenció a l'Assetjament per raó d'orientació sexual, identitat de gènere i/o expressió de gènere, creant una mini comissió en cada cercle que vetlli per l'aplicació de les recomanacions exposades en el punt 6 d'aquest protocol.

7. Recomanacions:

7. Recomanacions:

  • 1. Promoure un entorn de respecte i correcció en reunions, assemblees i grups de treball, inculcant a tota la militància els valors d'igualtat de tracte, respecte, dignitat i desenvolupament de la personalitat lliure.
  • 2. Afavorir la integració de militància de nou ingrés, evitant situacions d'aïllament mitjançant un seguiment de la nova militància no només en el seu procés d'acolliment inicial, sinó amb posterioritat al mateix.
  • 3. Prohibició de les insinuacions o manifestacions que siguin contràries als principis ressenyats, tant en el llenguatge, com en les comunicacions i en les actituds. Entre altres mesures, s'ha d'eliminar qualsevol imatge, cartell, publicitat, etc. que contingui una visió LGTBIfóbica o inciti tant a la LGTBIfobia com a la reificació del cos de la dona o altres manifestacions sexistes.
  • 4. Quan es detecten conductes no acceptades en un determinat àmbit o equip de treball, el CCM es dirigirà immediatament al responsable, amb la finalitat d'informar-lo sobre la situació detectada, les obligacions que han de respectar-se i les conseqüències que es deriven del seu incompliment, i procedirà a engegar el protocol acordat.
  • 5. Impulsar l'adopció, quan correspongui, de normes, programes i mesures per a la prevenció, atenció, protecció, erradicació de la violència i l'assetjament sexual contra les dones i persones LGTBI, que permetin l'adequada sanció i reparació d'aquests actes, en els àmbits administratiu (Consell de Garanties)
  • 6. Promoure la realització de tallers entre la militància per a la detecció i denúncia de l'assetjament sexual, assetjament sexista, per raó d'orientació sexual i/o identitat i expressió de gènere sigui dins o fora dels cercles, durant reunions i assemblees, a tots els espais de feina i dins l'àmbit de les xarxes socials.

Bibliografía

Bibliografía

VELASCO PORTERO, M.T. (2011). Mobbing, acoso laboral y acoso por razón de sexo. Guía para la empresa y las personas trabajadoras (2ª edición). Madrid: Tecnos

WELSH, S. (1999). Gender and sexual harassment. Annual Review of Sociology, 25, 170–189.

CARBONELL VAYÁ, E.J.; GIMENO NAVARRO, M.A. y MEJÍAS GARCÍA, A. (2008). El acoso moral, antes llamado mobbing. Un enfoque integrador de los aspectos pericial, psicológico, preventivo y jurídico. Valencia: Tirant lo Blanch.

DIEHL, C.; REES, J. y BOHNER, G. (2012).Flirting with disaster: Short term mating orientation and hostile sexism predict different types of sexual harassment. Aggressive behavior, 38, 520-536.

Webgrafía:

e-max.it: your social media marketing partner

Imprimeix Correu-e